CATÁLOGO ALMA 2019
93 ALFREDO LLORENS Universidad POLITÉCNICA DE VALENCIA Professor associat al Departament d’Escultura de la Universitat Politècnica de València. Màster en Producció Artística i doctorand per la mateixa universitat. Compagina la seva activitat com a es- cultor amb la de restaurador i ha treballat durant molts anys com a escultor per a la firma Lladró. La plaza liberada. Un ejemplo de resignificación del espacio público Reflexión desde la praxis en torno a la polémica resignifica- ción de la Plaza de la Paz de Vall d’Uixó (Castellón), tras la retirada de una cruz franquista, mediante la instalación de una escultura figurativa. La reubicación simbólica de la plaza, entendida como site specific y su apertura a la totalidad de la ciudadanía mediante la elección del tema, de las dimen- siones y del lenguaje escultórico y conceptual de la obra. La elección plenamente consciente de una asequible estéti- ca de reminiscencias decimonónicas en pleno siglo XXI dará pie también a la reflexión en torno a la función del escultor frente al espacio público y la disyuntiva de su concepción como mero lugar de lucimiento personal o bien como es- pacio a intervenir desde el respeto a su carácter colectivo y plural. Profesor asociado en el Departamento de Escul- tura de la Universidad Politécnica de Valencia. Máster en Producción Artística y doctorando por la misma universidad. Compagina su actividad como escultor con la de restaurador, y ha traba- jado durante muchos años como escultor para la firma Lladró. LA PLAÇA ALLIBERADA. UN EXEMPLE DE RESIGNIFICACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC Reflexió des de la praxi al voltant de la polèmica resignifica- ció de la plaça de la Pau de la Vall d’Uixó (Castelló), després de la retirada d’una creu franquista, mitjançant la instal·la- ció d’una escultura figurativa. La reubicació simbòlica de la plaça, entesa com a site specific i la seva obertura a la totalitat de la ciutadania mitjançat l’elecció del tema, de les dimensions i del llenguatge escultòric i conceptual de l’obra. L’elecció plenament conscient d’una estètica assequible de reminiscències vuitcentistes en ple segle XXI donarà peu, també, a la reflexió al voltant de la funció de l’escultor davant de l’espai públic i la disjuntiva de la seva concepció com a simple lloc de lluïment personal o bé com a espai a intervenir tot respectant el seu caràcter col·lectiu i plural.
Made with FlippingBook
RkJQdWJsaXNoZXIy NzgyNzA=