CATÁLOGO ALMA 2024

60 JORGE EGEA IZQUIERDO DIRECTOR DEL INSTITUT CATALÀ D’INVESTIGACIÓ EN ESCULTURA (ICRE) DIRECTOR DEL INSTITUTO CATALÁN DE INVESTIGACIÓN EN ESCULTURA (ICRE) EL ‘DESPERTAR DE LA AURORA’. TECNOLOGIA 3D PARA LA RECUPERACIÓN DE LA MEMORIA EN LA ESCULTURA MONUMENTAL En 1927 el escultor Joan Borrell i Nicolau (Barcelona 1888- 1951) recibió el encargo del Ayuntamiento de Barcelona para realizar un conjunto monumental con motivo de la ce - lebración de la Exposición Universal de Barcelona de 1929. Imbuido del espíritu de la corriente clasicista de la Europa de los años 20, Borrell i Nicolau diseñó una ensoñación nove- centista en la que Minerva, Apolo, Selene, junto a una serie ninfas y ciervos –en un conjunto de fuente y jardines con hasta 18 figuras– invadían los conocidos Jardinets de Gra - cia y convertían estos jardines en una pequeña porción del Olimpo en la Ciudad Condal. El fastuoso monumento, inau- gurado en 1929 por Primo de Rivera, fue desmantelado en 1931. ¿Por qué una obra tan imponente tuvo una vida real tan breve? Motivos estéticos, políticos y sociales fueron los responsables de esta pérdida. Respecto a las obras, mientras Accediu al text íntegre de la comunicació d’aquest autor en espanyol o anglès. Acce- da al texto íntegro de la comunicación de este autor en español o inglés. EL ‘DESPERTAR DE L’AURORA’. TECNOLOGIA 3D PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA A L’ESCULTURA MONUMENTAL algunas de sus esculturas fueron diseminadas por diversas ubicaciones de Barcelona y están todavía accesibles a los ciu - dadanos hoy en día, otras acabaron en manos privadas y/o desaparecieron. Sin embargo la visión fragmentada no nos permite entender la magnitud de la obra de Borrel i Nicolau. Actualmente, la tecnologia 3D facilita la reconstrucción el monumento y ayuda a tener una idea de la complejidad del mismo en el espacio virtual, recuperando a su vez la memo - ria de la transformación del espacio público. El proceso de restauración virtual nos permite conocer el monumento desde una nueva perspectiva y acercarlo a las nuevas generaciones. Presentamos este proceso de docu- mentación y recontrucción por ordenador que quiere volver a recuperar el esplendor del ‘Despertar de la Aurora’  Doctor en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona en 2005 con su tesis Modelado, creación y conocimiento. Spiritus Classicus . Desde el año 2003 Egea ha sido profesor en el Departamento de Escultura de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barce- lona y ha trabajado como profesor invitado en varias universidades europeas. Como investigador, es miembro del grupo Gracmon de investigación en el Departamento de Historia del Arte (Universidad de Barcelona) y actualmente es director del Instituto Catalán de Investigación en Escultura (ICRE). Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona el 2005 amb la tesi Modelat, creació i coneixement. Spiritus Classicus. Des de l’any 2003 Egea ha estat professor al Departament d’Escultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i ha tre- ballat com a professor convidat a diverses universitats europees. Com a investigador, és membre del grup Gracmon de recerca al Departament d’Història de l’Art (Universitat de Barcelona) i actual - ment és director de l’Institut Català de Recerca en Escultura (ICRE). mentre algunes de les seves escultures van ser disseminades per diverses ubicacions de Barcelona i encara són accessibles als ciutadans avui dia, altres van acabar en mans privades i/o van desaparèixer. Tot i això la visió fragmentada no ens permet entendre la magnitud de l’obra de Borrel i Nicolau. Actualment, la tecnologia 3D facilita la reconstrucció del monument i ajuda a tenir una idea de la seva complexitat a l’espai virtual, recuperant alhora la memòria de la transfor- mació de l’espai públic. El procés de restauració virtual ens permet conèixer el mo- nument des d’una perspectiva nova i apropar-lo a les noves generacions. Presentem aquest procés de documentació i reconstrucció per ordinador que vol tornar a recuperar l’es- plendor del ‘Despertar de l’Aurora’ L’any 1927 l’escultor Joan Borrell i Nicolau (Barcelona 1888- 1951) va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona per fer un conjunt monumental amb motiu de la celebració de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929. Imbuït de l’es - perit del corrent classicista de l’Europa dels anys 20, Borrell i Nicolau va dissenyar un somni noucentista en què Minerva, Apol·lo, Selene, juntament amb una sèrie nimfes i cérvols – en un conjunt de font i jardins amb fins a 18 figures– envaïen els coneguts Jardinets de Gràcia i convertien aquests jardins en una petita porció de l’Olimp a la Ciutat Comtal. El fastuós monument, inaugurat el 1929 per Primo de Rivera, va ser desmantellat el 1931. Per què una obra tan imponent va te - nir una vida real tan breu? Motius estètics, polítics i socials van ser responsables d’aquesta pèrdua. Respecte a les obres,

RkJQdWJsaXNoZXIy NzgyNzA=