CATÁLOGO ALMA 2024

ANTONIO LÓPEZ GARCÍA Comunicar lo complejo valiéndose de argumentos sencillos, fáciles y directos, es viable desde el amor al detalle, a las personas, a los objetos cotidianos, a las realidades vividas, siempre cambiantes. Antonio López es un artista versátil con pocos, pero rotundos requerimientos. Celoso de su intimidad, sin trampas, concede sin retroceder jamás, mostrando su generosidad de formas a quien se le acerca con deferencia y franqueza. En sus diferentes espacios de trabajo, apilados, fragmentos y pedazos de procesos creativos empezados, no todos por acabar, a la espera de su momento, de su baño de luz. En su vertiente escultórica, inevitablemente más literal que la pictórica, Antonio López también ha sabido defender su independencia de tendencias realistas varias, pero habitualmente en torno a la temporalidad y la transformación de la materia con el paso del tiempo. Formado en Madrid, en la Escuela de Artes y Oficios y después en la Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando, es Premio Príncipe de Asturias de las Artes en 1985 y académico de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid es Premio Velázquez 2006; Medalla de Oro de la ciudad de Madrid 2010 y de la Comunidad de Madrid 1990; Académico de Yuste, 1998; Premio Ojo Crítico Especial 2002, de Radio Nacional de España; Premio Tomás Francisco Prieto 1992 de la Fundación de la Real Casa de la Moneda y vocal del Patronato del Museo del Prado desde enero del 2001. Comunicar allò complex valent-se d’arguments senzills, fàcils i directes és viable a partir de l’amor al detall, a les persones, als objectes quotidians, a les realitats viscudes, sempre canviants. Antonio López és un artista versàtil amb pocs, però rotunds requeriments. Gelós de la seva intimitat, sense trampes, concedeix sense retrocedir mai, mostrant la seva generositat de formes a qui se li acosta amb deferència i franquesa. Als seus diferents espais de treball, apilats, fragments i trossos de processos creatius començats, no pas tots per acabar, a l’espera del seu moment, del seu bany de llum. Al seu vessant escultòric, inevitablement més literal que no pas el pictòric, Antonio López també ha sabut defensar la seva independència de tendències realistes diverses, però habitualment al voltant de la temporalitat i la transformació de la matèria amb el pas del temps. Format a Madrid, a l’Escola d’Arts i Oficis i després a l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando, és Premi Príncep d’Astúries de les Arts 1985, i acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, es Premi Velázquez 2006; Medalla d’Or de la ciutat de Madrid 2010 i de la Comunitat de Madrid 1990; Acadèmic de Yuste, 1998; Premi Ojo Crítico Especial 2002, de Radio Nacional de España; Premi Tomás Francisco Prieto 1992 de la Fundació de la Reial Casa de la Moneda i vocal del Patronat del Museu del Prado des de gener de 2001. PINTOR Y ESCULTOR ESPAÑOL. PREMIO PRINCIPE DE ASTURIAS DE LAS ARTES PLÁSTICAS (1985) PREMIO VELÁZQUEZ DE LAS ARTES PLÁSTICAS (2006) PINTOR I ESCULTOR ESPANYOL. PREMI PRÍNCEP D’ASTÚRIES DE LES ARTS (1985) PREMI VELÁZQUEZ DE LES ARTS PLÀSTIQUES (2006)